RUTA DELS “AMERICANOS”

Amb el Modernisme, Catalunya va realitzar una de les seves aportacions més originals i significatives a l’art universal. No obstant, aquesta realitat complexa i plural que denominem Modernisme té mòltes facetes i està en part per descobrir.
Sitges i el Cau Ferrat varen ser el punt de trobada i de reunió, en torn a Santiago Rusinyol, d’un grup d’artistes e intel·lectuals en els que bategava l’inquietud creadora i antiacadémica. I des d’aquí varen obrir Catalunya a les corrents europees més innovadores del moment.

Des del mateix instant en que es va promulgar la Llei de Lliure Comerç amb Amèrica el 1778, els Sitgetans acolliren amb entusiasme les possibilitats que els hi obrissin aquesta ordenança i varen embarcar cap el Nou Món per dedicar-se al comerç, per fer “la carrera d’Amèrica”, com es deia llavors.

La pèrdua de les colònies de Cuba i Puerto Rico i, més encara, l’evolució política y econòmica, tant en el nostre país com al altre costat del Atlàntic, varen acabar, a finals del primer terç del segle XX, amb l’emigració sitgetana cap a Amèrica. Després de molts anys a Cuba o Puerto Rico, els Sitgetans que s’havien traslladat a Amèrica per a treballar i que havien estalviat fins a l’última pesseta, un bon dia varen decidir tornar a casa per passar els últims anys de la seva vida. A Sitges, i també a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes, els anomenaven americanos.

Les aspiracions més comuns dels americanos eren el retorn a Sitges i la construcció o rehabilitació d’una casa per instal·lar amb una comoditat raonable, viure de las rentes aconseguides i començar una “nova” vida. Per aquesta raó, les cases dels americanos han constituït desde sempre una nota típica de l’arquitectura de Sitges.