Créixer junts per competir millor
Hi ha moments en què un territori ha de saber mirar més enllà del soroll del dia a dia i interpretar bé el temps que li toca viure. Som en un d’aquests moments, especialment tenint en compte que hem entrat ja en aquell període d’un any natural previ a unes eleccions municipals, on les diferents forces polítiques fan gala d’una gran capacitat de reflexió, però potser no de tanta productivitat.
El turisme mundial continua creixent, l’OMTurisme situa Europa en 793 milions de turistes internacionals el 2025 (un 3,8% més que el 2024), i el Mediterrani europeu és una de les àrees amb millor comportament. En paral·lel, la despesa a Europa creix a millor ritme que les arribades. Per la seva banda, Espanya va tancar el 2025 amb 96,8 milions de turistes internacionals (nou màxim històric) i el 2026 arrenca encara en positiu (amb un +3,4% en els quatre primers mesos segons l’INE). Catalunya continua guanyant despesa turística, i Barcelona va rebre 16 milions de turistes el 2025 (26,1 milions si mirem el conjunt de la Destinació Barcelona), amb més pes dels mercats de llarg radi, i un aeroport que torna a superar per segon any consecutiu el seu rècord històric, amb més de 57 milions de passatgers i 59 destinacions intercontinentals.
No és una anècdota: és el senyal que el món continua volent viatjar – cada vegada més – i triant els destins capaços d’oferir connectivitat, identitat i experiències memorables.
En aquest context, la recent visita del Papa Lleó XIV a Barcelona i la benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família han tingut un valor d’imatge extraordinari. L’interès pel temple – que continua sent el principal concepte de cerca vinculat a Barcelona als mercats internacionals -, la presència als mitjans d’arreu del món s’ha multiplicat, i s’ha comparat amb el poder de projecció visual de Barcelona’92. Quan Barcelona projecta amb aquesta força una imatge cultural, espiritual i patrimonial d’abast global, Sitges (un dels municipis més buscats dins la Destinació Barcelona) en rep l’eco. I l’ha de saber convertir en estades, en despesa de qualitat i en fidelització.
La visita del Papa Lleó XIV a Barcelona ha tingut un valor d’imatge extraordinari
Perquè Sitges arriba a aquesta nova etapa amb arguments sòlids, com són una ocupació hotelera internacional estable i una recuperació significativa de l’estada mitjana i del preu mitjà d’allotjament. A més, els Estats Units i el Canadà (mercats especialment rellevants si es vol parlar d’oportunitats de despesa alta) es van consolidant com a mercats en creixement des de la pandèmia. Sitges té, per tant, una oportunitat clara: situar-se com la prolongació natural d’una Barcelona global, però amb una proposta pròpia feta de mar i platja, gastronomia, esdeveniments, escala humana, oci, cultura i hospitalitat.
Ara bé, aquesta oportunitat no es guanyarà només amb campanyes ni amb grans titulars. Es guanyarà amb model de destí. I aquí Sitges, tot i la preocupant manca d’empenta dels darrers governs locals, té un actiu que sovint no es veu prou: la seva cultura de col·laboració. Des del Gremi fa anys que defensem una idea molt senzilla però molt poderosa: el competidor principal no és l’hotel, el restaurant o el local d’oci del costat, sinó qualsevol altre destí internacional que aspiri al mateix visitant. Per això hem impulsat col·laboracions amb altres institucions locals; per això organitzem espais de trobada compartits; i per això, quan hi ha problemes comuns, com ha passat amb platges, residus o neteja, els gremiats ens asseiem a treballar plegats, dissortadament sovint poc recolzats pel govern local.
Aquesta manera de fer és una fortalesa competitiva de primer ordre. Per posar un exemple, cada nou director d’hotel que arriba a Sitges es troba amb un Gremi i uns professionals que no només l’animen a prioritzar la col·laboració entre els establiments, tot deixant en segon terme una competitivitat que potser havia experimentat en altres destinacions, sinó que l’integren dins d’un col·lectiu amb excel·lents relacions personals on compartir preocupacions, dubtes, experiències i èxits. En benefici propi, del seu establiment i de la destinació.
També per això convé dir que la cooperació només té sentit si neix del respecte. I això val també a nivell comarcal. El Garraf ha de sumar, no dividir. Les marques col·lectives han de servir per enfortir tots els municipis, no per generar recels. El fet que el Gremi de Vilanova hagi decidit canviar la seva denominació per la de “Gremi d’Hostaleria i Turisme del Garraf”, tot provocant conscientment confusions de representativitat, i causant que el Gremi de Sitges (principal municipi turístic del Garraf) hagi hagut de formalitzar la baixa de qualsevol acte i associació on participi l’antic Gremi de Vilanova, evidencia que alguna cosa s’està fent malament. Caldria reconduir-la amb intel·ligència institucional. No es tracta d’aixecar murs; es tracta d’evitar que l’ego d’alguns es mengi el sentit comú.
Des del Gremi d’Hostaleria de Sitges continuarem fent allò que ens ha fet forts: cuidar el servei, defensar la qualitat, entendre el turisme com una activitat transversal que afecta tota la vila i treballar perquè cada visitant que arriba trobi un destí ordenat, atractiu i cohesionat, que sigui també un actiu per als residents i que els enorgulleixi. El futur no serà per als qui només tinguin més places o més establiments, sinó per als qui sàpiguen oferir més valor. I aquí Sitges té una gran oportunitat. Si Barcelona brilla, nosaltres hem d’estar preparats per convertir aquesta llum en prosperitat compartida. I si Sitges coopera, competeix millor.
Oskar Stöber, president del Gremi d’Hostaleria de Sitges
By, gremi 
Add Comment