Entrevista al President de l’Gremi d’Hostaleria de Sitges a Sitges Digital

Entrevista al President de l’Gremi d’Hostaleria de Sitges a Sitges Digital

– Quina valoració fa el Gremi dels danys provocats pel temporal Glòria?

No tenim quantificats els danys econòmics, però tothom ha vist que els problemes han vingut per la caiguda d’arbres i la desaparició de la sorra de les platges. Tothom és conscient que un temporal de les característiques del Glòria és molt excepcional, i per tant no s’han de cercar responsabilitats en el que hagi pogut comportar, però portem molts anys arrossegant la manca de sorra. Evidentment que els sectors econòmics estem preocupats, doncs Sitges viu del turisme i dels visitants que, en gran part, busquen platja.

 

– Com podrà afrontar el sector la Setmana Santa i l’inici de la temporada d’estiu?

Hi ha certa preocupació per la incertesa de com es presenta aquest 2020, i més tenint en compte que la platja és un dels elements cabdals de la nostra oferta turística. Recuperar la sorra és cabdal, com també és important reparar els carrers i els arbres. Qualsevol cap de setmana, Sitges està ple de gent i un dels nostres punts forts com a destinació és la imatge que projecten el passeig marítim i la platja.

– Els agremiats tenen clar quina ha de ser la solució que necessita Sitges per la sorra?

El Gremi vol el mateix que la resta del poble, una solució definitiva per la manca de sorra. Pot tardar cinc, sis o set anys? D’acord, però cal posar la primera pedra del projecte aviat. S’han estudiat totes les opcions, i es coneixen solucions que s’han aplicat a d’altres municipis. No ens podem encallar en estudis i més estudis, fa falta voluntat d’acció.

No ens entusiasma la draga, però possiblement és l’opció menys dolenta a curt termini, mentre s’aconsegueix una solució definitiva. Ens preocupa que es posi en dubte aquest mecanisme i no s’aportin idees alternatives per resoldre la situació actual, insisteixo, sabent que no ha de ser la solució contínua ni definitiva. Abans del temporal ja teníem problemes amb la sorra. L’any passat, per exemple, a principis d’estiu l’aigua arrivaba als murs en alguns indrets del passeig marítim.

Foto: Reunió amb Assosiació de Platjas

– Us heu assegut amb l’Ajuntament per tractar la situació?

El diàleg amb l’Ajuntament sempre ha estat continu i proper, tant en aquest com en d’altres temes. En el tema de la sorra en concret, des de fa molt de temps, hem proposat – com molts d’altres – diverses solucions. De totes formes, l’Ajuntament sap quines opcions existeixen, només cal que totes les forces polítiques tinguin voluntat de posar en marxa alguna solució definitiva, com s’ha fet a molts llocs. Per exemple, Barcelona o Tenerife, tenen espigons submergits, en altres indrets s’ha optat per allargar els espigons, etc.
A Sitges, hem de triar una solució i centrar els esforços en desenvolupar-la. No hem d’oblidar que vivim del turisme.

– Quina opinió li mereix el ple monogràfic que s’ha convocat per parlar dels efectes del temporal Glòria?

Parlar i debatre sempre és positiu, però quantes vegades hem vist iniciatives d’aquestes característiques que han acabat en res? Portem parlant 30 anys dels problemes de les platges, cal actuar.

– Com està la salut de la marca Sitges? Tenint en compte que en l’àmbit turístic apareixen amb força conceptes com el de sostenibilitat

La preservació del medi ambient és una obligació que tots tenim: amb les certificacions que s’estan obtenint ara, simplement estem posant nom a bones pràctiques que a Sitges es duen a terme afortunadament des de fa molts anys. La qualitat del servei, la reutilització d’aliments, l’ús d’energies renovables, l’aprovisionament de productes de proximitat, etc., són accions assumides per gran part del nostre sector des de fa temps. Per tant, molts establiments ho tindran fàcil per obtenir certificacions en sostenibilitat com ara la Biosphere. Afortunadament Sitges és un referent en matèria de sostenibilitat, i volem que ho segueixi sent.

– Què creu que busca el visitant?

Qualitat, per sobre de tot. La gent ve a Sitges ens visita perquè tenim una oferta d’allotjament, restauració i d’oci de gran qualitat, una varietat de platges molt gran, bons museus i botigues, una idiosincràsia acollidora i respectuosa amb la diversitat, etc.
Mantenir aquesta orientació naturalment té un cost elevat (per posar un exemple fàcil, és més car apostar per productes pròxims com la Malvasia o els espigalls, que per d’altres); òbviament és més costós apostar per un turisme de qualitat que apostar per la quantitat.

Pot haver qui pensi que està bé que hi hagi menys platja, com pot haver qui pensi que no cal destinar més recursos i esforços a la promoció de Sitges com a destinació també de negocis, però això pot provocar que vinguin menys visitants i que molts establiments no puguin aixecar la persiana. Volem enfocar el turisme cap a un altre direcció en comptes de cap a la qualitat? Cap problema. Ara bé, siguem conscients que tot té conseqüències…

– Quin paper ha de jugar l’Ajuntament?

L’Ajuntament, com no pot ser d’una altra forma en un municipi que viu del turisme, coneix perfectament el sector. De fet, l’alcaldessa Aurora Carbonell va ser regidora de Turisme en l’anterior legislatura, i per tant coneix millor que ningú la situació. El turisme no s’ha d’utilitzar com a moneda de canvi o arma d’enfrontament; cal sumar esforços i empentar tots en el mateix sentit per seguir sent un referent.

Els habitants, com el mateix govern municipal ha presentat fa més o menys un mes en una enquesta on es diu que el 80% de és conscient dels beneficis que aporta el turisme a la vila – cosa que no és nova –, i gran part esmenten precisament la massificació i el preu de l’habitatge com a riscos. En aquest sentit, a més de preservar l’aposta pel turisme de qualitat vers el de masses, potser cal també una acció ferma en relació als centenars d’allotjaments il·legals, que s’estima que suposen entorn al 35% de les places turístiques de Sitges.

– Al ple tenim 9 partits i a les darreres eleccions, 13 candidatures

Gairebé tots els partits són conscients de la situació del turisme a Sitges i no hi ha cap discussió sobre el que representa. Parlant en concret de la sorra, algunes formacions defensen la protecció del medi ambient amb molta vehemència, i des del Gremi ho compartim (només faltaria!). Dit això, no compartim que la inacció i la manca d’alternatives a curt, mig i llarg termini sigui la millor forma de garantir la sostenibilitat. Hem de preservar el medi ambient, però també l’ocupació de les persones i l’economia.

– Parleu d’alguna situació en concret?

En quant a la sorra, que entenc que és el que motiva aquesta entrevista per part vostra, torno a parlar de la draga, i torno a insistir en què a nosaltres tampoc ens entusiasma. Tanmateix, ens hem de preguntar què podem fer mentre no arribi una solució definitiva? Si aquesta dura 7 anys, per dir alguna cosa, aguantem 7 anys sense platges? Critiquem la draga i no donem solució temporal alternativa, posant en risc la principal activitat econòmica de Sitges?

 

– El Gremi té definit quin perfil de visitant té Sitges?

Per sort tenim un ampli ventall, depenent de l’època de l’any. Simplificant, a l’estiu tenim turisme vocacional (familiar, LGTBI, etc.), mentre que entre els mesos de setembre i abril predomina el turisme de congressos.

– Precisament el negoci al voltant dels congressos és un punt que la majoria de partits han inclòs en els seus programes electorals. L’administració està fent els deures?

És necessari fer més esforços: els establiments paguen molts impostos que han de tenir un major retorn en forma de promoció turística àgil i eficient. El passat mes de setembre, el ple de l’Ajuntament de Sitges va aprovar la recuperació d’un organisme de col·laboració público – privada per la promoció turística i, malauradament, sembla que el tema està encallat.

El fet diferencial de Sitges amb molts municipis de la costa és el turisme de congressos, la resta tanquen portes al setembre. Si volem mantenir viu això cal invertir més recursos per, per exemple, anar a més fires de congressos, fer més accions de promoció entre prescriptors, etc. El sector privat fa la seva part i només es demana que l’Administració sigui més àgil i hi destini més recursos. Turisme de Sitges i el Sitges Convention Bureau fan bona feina, però es necessita més pressupost i més agilitat administrativa per dur a terme més accions.

– A Sitges, el Festival de Cinema sempre s’ha considerat com el tancament de la temporada alta. Amb el pas dels anys han aparegut nous esdeveniments que han trencat aquest marc mental. Ho veu així?

Ens agrada que existeixi una oferta àmplia d’esdeveniments, però hem de ser conscients que tots ells no aporten un benefici turístic. No vol dir que no ens agradari el valor cultural i social de les coses, al contrari. Creiem que això és compatible amb buscar esdeveniments de gran valor econòmic.

El Festival de Cinema, el Carnaval o el Festival Jardins de Terramar ens posicionen com a marca. De fet, el Festival Jardins de Terramar és de les millors iniciatives que s’han pres en els darrers anys per tornar a fer lluir la marca Sitges, i ens preocupa la incertesa sobre la seva continuitat.

– El Festival de Terramar arrossega problemes administratius que no asseguren l’edició d’enguany.

No discutim si s’han fet bé les coses o no amb la licitació (i evidentment s’haurà de determinar), però sí tenim clar que la creació d’aquest esdeveniment ha situat Sitges de nou en l’àmbit internacional. L’Ajuntament ha d’investigar el que faci falta, però és impossible organitzar un esdeveniment com el que hem viscut en les anteriors edicions, si s’obre la licitació al mes de febrer.

Hagués estat bo per la marca Sitges garantir la continuïtat aquest any – limitant els recursos públics si cal –, i treballar ja, amb temps, en una licitació que garantís l’esdeveniment a partir de 2021 sense cap tipus de dubte en aquest procés per part de ningú, si és que avui existeixen aquests dubtes… Serà un cop per l’esmentada marca Sitges si aquest 2020 el Festival Jardins de Terramar, tal com s’ha fet un nom, no té continuïtat.

– Un altre tema que es troba damunt la taula és l’elevat nombre d’habitatges d’ús turístic il·legals, uns 2.000. El Gremi ha rebut notícies de l’administració respecte d’aquest tema?

Les últimes notícies que hem tingut és que es volien perseguir aquestes pràctiques, i sancionar-les exemplarment, però de moment sense res concret. Això perjudica molt als allotjaments legals, perquè es pot interpretar que el risc de massificació del turisme ve per la quantitat d’hotels, apartaments turístics i habitatges d’ús turístic legals, i a Sitges no tenim tants establiments com la gent es pot pensar.

Aquests dies he seguit amb molta atenció la presentació del pla d’habitatges de protecció oficial que ha impulsat l’Ajuntament. Estem contents que s’aposti per aquest tema, doncs la gent ha de poder viure a Sitges – com a tot arreu – a un preu correcte, però ningú ha pensat que dels 2.000 habitatges turístics il·legals potser es podrien col·locar una part a la borsa de lloguer si hi hagués un risc real de sancions important? Si existissin aquestes sancions importants, potser una part dels propietaris d’habitatges turístics il·legals decidirien dormir més tranquils rebent un lloguer cada mes de forma legal…

– Heu parlat de la draga amb el consistori?

Si hi ha el ple extraordinari és perquè existeix un debat. Nosaltres, com dic, més enllà de la draga, volem una solució definitiva per enterrar debat en els propers 30 anys. Cada any no podem tenir la mateixa discussió de si ha de venir una draga o un camió per solucionar un problema recurrent, i no atacar aquest problema per acabar amb ell.

No estem parlant d’un problema del Gremi d’Hostaleria o de l’Associació de Platges. Sense platges de qualitat hi ha un risc molt elevat de que tanquin restaurants, comerços, immobiliàries, els museus reben menys visitants, hi ha menys recursos per dedicar a esdeveniments tradicionals, etc. En definitiva, hi ha risc de què es freni o s’aturi tot el que depèn de l’activitat turística, que òbviament a Sitges és molt. Quin escenari ens podem trobar si en un futur, per exemple, Sitges té un 40% d’atur?

Font Entrevista: Sitges Digital:

Foto: Amb Assosiasió de Platjas i Gremi Hostaleria de Sitges

Add Comment

Your email is safe with us.

Show Buttons
Hide Buttons

Sign In Gremi d’Hostaleria de Sitges

Account details will be confirmed via email.

Reset Your Password